Persones conferenciats convidades
27 d’Octubre de 2016
ESPAIS, EXPERTS I REGULACIÓ: ELS LABORATORIS DE DUANES I EL CONTROL DE MERCADERIES (1880-1930)
Ignacio Suay-Matallana
Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (CIUHCT-UNL)
http://ciuhct.org/en/ignacio-suay-matallana
Aquesta comunicació estudia els laboratoris de duanes, uns espais científics vinculats a la hisenda pública i dedicats a analitzar les importacions i exportacions per a determinar la qualitat i vàlua de les mercaderies i facilitar l’aplicació dels aranzels o impostos corresponents. Aquests laboratoris institucionals, situats a les fronteres de la ciència, la política i l’economia, van desenvolupar un paper creixent al llarg del segle XIX i XX. Les millores als transports, l’augment del comerç i la utilització de noves substàncies químiques van fer més nombroses les adulteracions de productes, com ara aliments, begudes o vi. Per això, el segle XIX ha sigut denominat com el “segle del frau”. El frau no només podia implicar riscos sanitaris i afectar a la salut pública, en moltes ocasions suposava també un frau econòmic perjudicial per a la butxaca dels consumidors, els ingressos de la hisenda pública i, fins i tot, el prestigi dels productes exportats. És per això que aquests espais científics i els experts que treballaven en ells -els químics de duanes- van participar a nombroses controvèrsies on es barrejaven discussions científiques, econòmiques i legals. En aquesta comunicació s’estudiarà, en primer lloc, la creació d’aquests laboratoris en diferents ciutats de l’estranger i també es considerarà la formació d’un consultori químic de duanes a Madrid l’any 1850 i la seua transformació en laboratori d’anàlisis químiques del Ministeri d’Hisenda l’any 1888. Posteriorment, s’analitzarà com el laboratori duaner no només va estar vinculat al control de productes i mercaderies per qüestions fiscals sinó que també va participar en el control de la salut pública juntament amb altres espais científics. Finalment, es discutirà la creació d’una xarxa de laboratoris duaners a diferents ciutats espanyoles i com alguns dels seus experts van participar en diverses controvèrsies relacionades amb la regulació i el control de les exportacions.
***
Ignacio Suay-Matallana és doctor en Història de la Ciència per la Universitat de València (2015), i treballa actualment al Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia (Lisboa) com investigador postdoctoral. Anteriorment va gaudir d’un contracte postdoctoral a la Chemical Heritage Foundation (Filadèlfia, EUA) i ha fet estades d´investigació a la University of Notre Dame (EUA) i la Oxford Brookes University (Regne Unit). Les seues àrees principals d’investigació són els experts en anàlisis químiques, els llibres de química, la cultura material, els espais científics, les biografies científiques, i les controvèrsies científiques. Al CIUHCT, està desenvolupant un projecte per estudiar la història dels laboratoris de duanes com a espais de control i regulació químic i econòmic.
28 d’Octubre de 2016.
Key-note lecture. (Video-conferència).
THE PLACE OF HISTORY OF SCIENCE IN CURRENT AFFAIRS
Naomi Oreskes
Harvard University
http://histsci.fas.harvard.edu/people/naomi-oreskes
Abstract: Many scholars believe that scholarship and activism do not mix. Yet, there is a long tradition of history informing public life. In particular, history of science has always been deeply involved in the question of the reliability of scientific knowledge and its role in our lives. In this talk, I discuss the various roles that history of science can play in informing contemporary discussions that involve matters of scientific evidence and understandings.
Suggested readings:
- Wang, Zuoyue, and Naomi Oreskes. “History of Science and Amerian Science Policy.” Isis, 99 (2008): 365–73.
- Oreskes, Naomi., 2013. “Why I am a Presentist“. Science in Context, 26 (2013), pp. 595–609.
TED talk:
https://www.ted.com/talks/naomi_oreskes_why_we_should_believe_in_science
29 d’Octubre de 2016
MALALTS USUARIS DEL PLURALISME MÈDIC. QUÈ APORTA LA HISTÒRIA DEL PACIENT A LA HISTÒRIA DE LA MEDICINA EN L’ESPANYA DE L’ÈPOCA MODERNA?
Carolin Schmitz
La història del pacient, un camp establert dins de la historiografia mèdica europea, és encara per a l’Espanya de l’Edat Moderna una llacuna en els estudis històric-mèdics espanyols. Amb aquesta comunicació es presentaran els resultats d’un primer acostament sistemàtic al món dels malalts en la societat espanyola del Barroc. Posar el pacient en el centre d’atenció permet abordar, entre altres coses, com i per quins motius es feia ús de la varietat de les ofertes sanitàries, en les quals coexistien la medicina reglada i la no-reglada. Partint d’unes fonts variades (cartes de pacients, plets inquisitorials i de causa criminal, literatura de creació), s’ha tractat de reconstruir l’experiència de recuperar la salut d’una població diversa, principalment castellana, que procedia tant de diversos grups socials com de zones rurals i urbanes. Amb aquest acostament polifacètic, s’ha pogut constatar que els malalts eren agents actius que amb la seva demanda, i les seves decisions individuals exercien un paper decisiu a l’hora de configurar la pràctica mèdica de l’època, redundant amb això en una millor comprensió de la cultura mèdica barroca.
***
Llicenciada (M.A.) en Història, Filologia espanyola i Etnologia (2010, Universität Trier, Alemania). Màster Universitari en “Història de la Ciència i Comunicació científica” (2014, Universitat de València). Becària del programa JAE-Predoc del CSIC, per a realitzar el projecte de la tesi doctoral “Los enfermos en la España barroca (1600-1740) y el pluralismo médico: Espacios, estrategias y actitudes”, sota la direcció de María Luz López Terrada (Ingenio, CSIC-UPV) i Àlvar Martínez Vidal (UV), dipositada el 21 de marzç de 2016. Afiliació de 2011 a 2015: Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència, “López Piñero” (UV); des de 2015: INGENIO, CSIC –UPV.
