Resums de les sessions proposades XIV Trobada SCHCT

Productes tòxics (1800-2000): Experts, activistes, indústria i regulació

Coordinadors: José Ramón Bertomeu i Ximo Guillem Llobat (IHMC “López Piñero” – UV)

Resum:

Els temes centrals són la regulació i gestió de riscs de substàncies tòxiques durant els dos darrers segles (1800-2000), amb particular atenció als casos del nostre voltant més immediat. També hi ha la possibilitat de presentar revisions de conjunt, treballs en marxa o diferents perspectives pel que fa a espais, problemes i protagonistes: Les perspectives d’anàlisi són també molt variades. Es tracta de temes recerca situats a la cruïlla de moltes tradicions acadèmiques incloent-hi la història de la ciència, la tecnologia i la medicina, així com també la història ambiental que també ha experimentat un creixement excepcional durant les darreres dècades. Els estudis poden abordar-se amb el focus fixat a determinats productes (polímers, alumini, amiant, additius alimentaris, pigments, colorants, arsènic, etc.), espais (indústries, rius, conreus, etc.), protagonistes (governs, experts, activistes, pacients, empresaris, etc.) o disciplines (toxicologia criminal o mediambiental, salut pública, etc.). L’objectiu de la sessió serà donar a conèixer els resultats de les investigacions en marxa, posar en contacte a investigadors que treballen temes semblants des de diferents perspectives i donar perspectives històriques per a pensar millor els problemes actuals respecte a la regulació i la gestió dels tòxics.

Medicina i salut als territoris de la Corona d’Aragó. La importància de les fundacions hospitalàries per al bon regiment de la cosa pública

Coordinadors: Antoni Conejo (Universitat de Barcelona, UB-IRCVM); Josep M. Comelles, (Medical Anthropology Research Center, URV)

Resum:

La present proposta de sessió pretén abordar, d’una manera interdisciplinària i col·lectiva, l’anàlisi dels significats i les pràctiques inherents a l’assistència social i sanitària, dins el marc geopolític de l’antiga Corona d’Aragó, a través d’un escenari tan privilegiat com ho és la institució hospitalària. Amb certs matisos, el sistema de fundacions hospitalàries als territoris esmentats ha arribat als nostres dies adaptant-se als diferents períodes històrics i a les diverses circumstàncies conjunturals que han tingut lloc des de l’època baixmedieval; atès que ni la crisi de l’Antic Règim, ni les polítiques centralitzadores borbòniques, ni la legislació liberal del segle XIX, ni els processos desamortitzadors duts a terme per l’Estat espanyol, ni tampoc el regeneracionisme de principis del XX, entre d’altres contingències, no el van poder anihilar del tot. Un model concret de gestió dels problemes de salut que va mantenir uns trets idiosincràtics, com ara la generalització de les conductes del comú i la creació en massa de fundacions assistencials, els quals revelen l’assumpció col·lectiva d’una cultura política molt específica de regir la cosa pública i, en concret, l’acció assistencial ja fos en la seva vessant sanitària o social.

La ciencia en las aulas (1800-2000). Los ilustres desconocidos: el profesorado de ciencias

Coordinadora: María Rosa Muñoz Bello (I.E.S. Molí del Sol [Mislata-Valencia], Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “López Piñero”)

Resum:

Los historiadores de la ciencia han dado más importancia a los laboratorios y a los personajes de la investigación científica, frente a las aulas y a los protagonistas de la enseñanza. Últimamente, se ha producido una renovación de los estudios sobre la historia de las prácticas de enseñanza en ciencia que muestra la enseñanza de la ciencia como un proceso en el cual se construye el conocimiento científico. Los profesores y alumnos son actores activos dentro de este proceso, siendo la enseñanza una actividad multidireccional en la que participan no únicamente profesores y alumnos con intereses puramente pedagógicos o didácticos, sino también con otros muchos actores con diversos intereses políticos y económicos. Estos trabajos han mostrado la labor creativa que se desarrolla en las aulas de ciencias, su importante influencia en la configuración de las sucesivas generaciones de científicos y, por ello, la necesidad de prestar atención a los profesores, personajes poco conocidos. En esta sesión se pretende conocer algunos de estos profesores de ciencias experimentales que realizaron su labor en España. Sus biografías pueden aportar nueva información sobre las negociaciones mantenidas con los demás colectivos que contribuyeron a la configuración de la disciplina. Recordemos únicamente que el género biográfico cuenta con una larga tradición en la historia de la ciencia. Aunque abandonado a mediados del siglo XX, últimamente la historia social ha permitido considerar las biografías como un género renovado que permite integrar la narración sobre la vida de un científico en la historia política, social y cultural. Por otro lado, la necesidad de escribir una historia desde abajo ha ampliado el número de personajes estudiados ya no sólo se estudian los “grandes hombres” o “héroes” .   El estudio de las biografías de estos “ilustres desconocidos” resulta fundamental para comprender sus obras y la enseñanza de la química en su tiempo. Cuando estos profesores realizaron su labor docente tuvieron que tomar decisiones para adaptar los contenidos a sus alumnos, adaptarse a la normativa vigente, a los intereses de los editores de los manuales que utilizaban y a las prácticas científicas vigentes. Pero al mismo tiempo, sus decisiones estuvieron ligadas a su formación científica y a sus actividades profesionales. Necesariamente se ha de explorar su biografía para poder entender la labor que realizaron. Nuestro objetivo es dar a conocer los resultados de diferentes investigaciones y poner en contacto a los investigadores interesados en este tema. En estos momentos, en los que el futuro de la educación es motivo de constantes debates pretendemos aportar perspectivas históricas que nos puedan ayudar a comprender la situación actual y ayudarnos a encontrar soluciones a los problemas actuales.

Los traductores de la ciencia y de la técnica

Coordinadores:

Julia Pinilla Martínez y Brigitte Lépinette (Universitat de València-IULMA-TRADCyT)

Resum:

En esta sesión se pretende poner de manifiesto la importancia de la figura del traductor como pieza clave y fundamental en el desarrollo de la ciencia autóctona y en la divulgación de la ciencia foránea. En esta investigación se puede abordar cualquier campo científico o técnico desde distintos puntos de vista. A modo de ejemplo, indicamos algunos aspectos pero no los únicos.

Bio-bliográfica: en ella se reflejarían los datos biográficos del traductor -fundamentalmente aspectos de su formación- y bibliográficos, a saber, sus propias obras, si las hubiere, y las traducciones llevadas a cabo.

Traductológica: cómo justifica el traductor la elección de la traducción (iniciativa propia, encargo institucional, editorial…). Se ha respetado el texto origen en su totalidad o se han realizado cambios.

Formatos: tratados, manuales, diccionarios, revistas periódicas, memorias…

El fin primordial de esta sesión es reunir a investigadores de este campo de investigación en humanidades unido de manera inequívoca con la ciencia y su investigación. Es también nuestra intención dar a conocer el trabajo que el grupo TRADCyT viene realizando desde hace algún tiempo.

Ciència i ficció dins la literatura catalana: una aproximació historiogràfica

Coordinador: Pasqual Bernat (CEHIC-UAB)

Resum:

Ara que ciència i societat estan més relacionades que mai per la irrupció de la tecnologia i la ciència a les nostres vides, la literatura esdevé una eina fonamental per a analitzar-les totes dues. La ciència, la literatura i la història semblarien en principi separades per qüestions fonamentals com són la distància entre la ficció i la realitat i entre el passat i el present. Tanmateix, de fet formen una cruïlla fonamental que uneix aquests tres camps de creació en una missió de llarg abast cultural i social.

Una cruïlla que des de ja fa anys anem explorant i estudiant a casa nostra. Si bé som lluny dels resultats obtinguts per la tradició anglosaxona en aquest camp, els simpòsiums celebrats en la XII i la XIII trobades de la SCHCT i el congrés internacional sobre ciència i ficció, celebrat a Barcelona aquest darrer setembre, han començat a bastir una estructura mínima que pot significar la consolidació a la nostra comunitat d’investigadors d’una línia historiogràfica que treballi en l’estudi de les relacions entre la ciència i la literatura o els altres mitjans de ficció.

Una línia de recerca que creiem que té molt de recorregut en l’estudi de les expressions científiques dins la literatura catalana. Un camp de treball pràcticament inexplorat i que creiem que paga la pena començar a conrear amb més intensitat del que s’ha fet fins ara.

És per aquest motiu que proposem al comitè organitzador de la XIV Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica que consideri la possibilitat d’incloure en el seu programa una secció que es dediqui a la lectura de comunicacions sobre aquest tema, propiciant-ne el debat i la discussió per impulsar i promoure entre els nostres col·legues l’estudi i la recerca de les vinculacions entre ciència i literatura i altres expressions artístiques al llarg de la història del país.

Problemes d’identificació i d’edició de les obres científiques medievals en català

Coordinador: Lluís Cifuentes i Comamala (Universitat de Barcelona)

Resum:

Les obres de medicina, ciència i tècnica escrites en o traduïdes a la llengua parlada atreuen cada vegada més l’interès dels investigadors. El seu prolongat abandonament (més per part dels historiadors de la ciència que pels filòlegs) no evidencia altra cosa que les dificultats que presenta el seu estudi i edició: obres i traduccions anònimes o de mal identificar, còpies fragmentàries, pocs testimonis conservats, molts testimonis dels originals de les traduccions (sovint sense editar ni estudiar), versions manipulades, fonts poc conegudes, terminologia tècnica en plena construcció, metodologies inadequades en la bibliografia existent… Aquests són només alguns dels problemes que són el pa de cada dia dels especialistes; uns especialistes que han hagut d’aprendre que una formació interdisciplinària és absolutament imprescindible per a afrontar amb garanties l’estudi i l’edició d’aquestes obres. Aquesta sessió agrupa cinc comunicacions que volen ser representatives d’alguns d’aquests problemes i dels enfocaments i mètodes actuals a l’hora d’estudiar i editar aquestes obres.

Políticas de salud y enfermedades infecciosas

Coordinadores: María José Báguena Cervellera (UV) y María Isabel Porras Gallo (Universidad de Castilla-la Mancha)

Resum:

La investigación de los saberes y las prácticas en torno a las enfermedades infecciosas desde una perspectiva histórica se ha visto renovada en los últimos años con nuevos acercamientos metodológicos que han permitido empezar a encontrar explicaciones válidas a las complejas circunstancias científicas, sociales, culturales, políticas y económicas en torno a la institucionalización de las prácticas sanitarias, el diseño de las campañas de vacunación, el papel de la prensa en la difusión de estas campañas, la creación de institutos de investigación sobre enfermedades infecciosas e higiene pública y la intervención de organismos sanitarios internacionales como la Oficina Sanitaria Internacional, la Oficina Internacional de Higiene Pública, el Comité de Salud de la Liga de Naciones o la Organización Mundial de la Salud.

El propósito de la sesión es analizar diferentes estrategias llevadas a cabo para controlar las enfermedades infecciosas a lo largo del siglo XX. Se prestará especial atención a los siguientes aspectos:

• el seguimiento en España de los programas de salud pública de la OMS en el caso del sarampión, la brucelosis, la gripe, la parotiditis y la rubeola
• el impacto de conflictos bélicos como la 1ª Guerra Mundial en los países del Este de Europa y la Guerra civil en España en la aparición de desnutrición y enfermedades infecciosas como el tifus exantemático y las intervenciones sanitarias diseñadas para hacerles frente.

Museus i col·leccions de ciència a Barcelona (1700-2000): agents, objectes, espais i usos

Coordinadors:

Jaume Sastre (Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia, Universidade de Lisboa)

Jaume Valentines (Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia, Faculdade de Ciências e Tecnologia, Universidade NOVA de Lisboa)

Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya)

Resum:

En els darrers anys, la recerca sobre patrimoni, col·leccions i museus de ciència ha crescut de manera significativa dins de l’àmbit de la història de la ciència i de la tècnica a Catalunya, tant en treballs centrats en el context català com d’altres que han pres com a objecte d’investigació geografies internacionals. En aquesta sessió volem centrar la mirada en el cas de Catalunya i, de manera especial, en el de Barcelona, tot prenent com un dels eixos d’interès i interpretació les llargues durades.

Els eixos centrals de la sessió prenen com a objecte d’estudi alguns dels aspectes esmentats –agents, objectes, espais i usos- relacionats amb l’elaboració de les idees i els conceptes relacionats amb la ciència i la seva cultura material i amb la comunicació científica i la patrimonialització de les activitats científico-tècniques. Volem obrir la possibilitat de plantejar aquestes qüestions tant des de la perspectiva de casos circumscrits a espais, objectes, problemes i protagonistes, com des de revisions o propostes de conjunt o de llarga durada.

Altres objectius de la sessió consisteixen en donar a conèixer recerques en procés d’elaboració, posar en contacte investigadores i investigacions que treballen temes afins des de perspectives d’anàlisi variades i plantejar els problemes actuals d’allò què anomenem patrimoni a partir d’una perspectiva històrica més acurada.